PATRICIA'S ACTIVITY

CHELO'S ACTIVITY

ENGLISH ACTIVITY

ADICCIÓN A LAS TECNOLOGÍAS

ADICCIÓN A LAS TECNOLOGÍAS Y A LAS REDES SOCIALES EN JÓVENES

 

En primer lugar, me gustaría comentar con todos vosotros que desde hace años no utilizaba este blog y, ahora, con motivo de la asignatura Bases para la Innovación Docente del Máster en Didácticas Específicas con la especialidad de Artes Visuales en la Universidad de Valencia, tengo la oportunidad de recuperarlo y compartir una nueva entrada con los posibles lectores e internautas que puedan topársela.

 

De todos los tweets que publican mis compañeros y compañeras de esta asignatura con el #2016uv me llama la atención uno de Amparo Sánchez "¿Existe relación entre la adicción en el uso de las tecnologías y el fracaso escolar?" Realmente, durante largo tiempo he escuchado a muchas personas de mi entorno decir que las redes sociales y las nuevas tecnologías son como una especie de droga, cuanto más consumes más necesitas, convirtiéndose en una especie de adicción. Pero, ¿realmente esto es cierto?

 

Ahora tengo la oportunidad de indagar sobre el tema para profundizar y conseguir llegar a una conclusión válida. Para ello, centro la atención en el siguiente artículo:

 

Echeburúa, E. y De Corral, P. (2010). Adicción a las nuevas tecnologías ya las redes sociales en jóvenes: un nuevo reto. Adicciones, 22(2), 91-96.

 

En este artículo se afirma que muchos jóvenes pueden caer en la adicción de internet o de las nuevas tecnologías. Ahora bien, los profesores contamos con una serie de indicadores para detectarlo, como por ejemplo el aislamiento social o la falta de sueño; así como también con una serie de medidas de prevención, entre las que destaco la estimulación de la comunicación o el desarrollo de trabajos en grupo. Aún así, aquello que más ha llamado mi atención es que en un gran número de casos los adictos a las redes sociales son personas que están predispuestas a ello, es decir, poseen ya algunos síntomas que pueden desembocarles en adicciones como esta, entre las que se puede destacar tener algún trastorno obsesivo compulsivo. De ahí, considero que el diagnóstico de estos niños y niñas adictivos a las nuevas tecnologías sirvan también para poder detectar otros problemas psicológicos que pueden ser los detonantes de estas adicciones.

 

Pienso que este artículo en bastante fiable y animo a mis compañeros y compañeras a que lo puedan leer completo. Ha sido extraído de una revista científica de investigación, de ahí parte de su validez; además la investigación es bastante reciente, tan solo tiene 6 años de antigüedad.

 

 

 

Estas imágenes han llamado notablemente mi atención, puesto que son un claro ejemplo iconográfico de la adicción que pueden generar las nuevas tecnologías al igual que la cocaína y/o la heroína.

 

Finalmente, me gustaría compartir un video con vosotros sobre este mismo tema: Este vídeo refleja en muchas ocasiones los adultos son los responsables de las adicciones de los más jóvenes. Los adultos son el ejemplo a seguir, así que ellos tienen que enseñar el correcto uso de las nuevas tecnologías a los más pequeños.

 

 

Aún así espero que tanto padres como padres y futuros docentes trabajemos conjuntamente en aras de conseguir un buen funcionamiento de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación, caminando juntos hacia un futuro adecuado en su uso y manejo, consiguiendo superar posibles adicciones que hoy en día nos encontramos entre muchos jóvenes.
 

Espero que os haya gustado, saludos a todos y a todas.

ACOMIADAMENT TEMPORAL !

Aquesta va a ser l'última entrada que faça al meu blog professional abans de lliurar-lo al mestre de l'assignatura ODC per a que l'avalue. No obstant això també m'agradaria assenyalar que pense seguir escribint moltes més entrades, encara que durant les setmanes següents escriuré en menor mesura ja que comence els examens finals i em tinc que centrar en major mesura en preparar-los.
Finalment assenyalar-vos que com a mestres i/o com a futurs mestres, però sobretot com a persones mai deixeu de somriure, ja que, si ben és cert, una sonrisa pot dir més que 1000 paraules !!

LA DISSERTACIÓ ORAL

Aquesta entrada va dirigida tant per a estudiants per a mestres com per a altres tipus d'estudiants. Ja que, es menester saber fer-ne dissertacions orals de llibres de lectura. A altres països com Anglaterra tots els estudiants estan acostumats a fer-ne aquestes activitats dia tras dia, encara que ací a Espanya no siga tant comú aquesta pràctica. Per aixó, vull compartir amb tots vosaltres un model de dissertació d'un llibre que vaig llegir.

El llibre del què vaig a parlar-vos s'anomena "Te trataré como a una reina" de Rosa Montero. En primer lloc assenyalaré que vaig triar aquest llibre per diverses raons: la primera d'elles va ser per la seva extensió breu ja que, hui dia, no em considere un aficionat a la lectura; però també en segon lloc, perque el títol d'aquesta novel·la em va transmitir que aquesta obra seria un tant especial, es a dir, que no es tractaria de la típica obra de gènere rosa, a la que, una senyoreta s'enamora d'un galant, i els dos viuen una història d'amor impossible.
En efecte, no m'equivocava, aquest llibre va molt més enllà, ja que, a més de les relacions amoroses, tot el llibre té un poquet de novel·la negra i de ficció criminal. De tal forma que la trama comença amb la noticia de l'assassinat d'un dels personatges, a més des del principi tenim clar que Bella la protagonista és l'assassina; no obstant aixó, fins al final de l'obra no coneguem els seus motius. Aquesta és una de les raons per les quals el llibre em va agradar i no podia deixar de llegir-lo, volia saver que havia motivat a la protagonista a provocar-ne eixe atentat.
La història astà ambientada a la dècada dels anys 80 i inclou un testimoni de la problemàtica social i vital que contextualitza els anys de la transició, així com es pot apreciar-ne una liberació creixent de les actituts social, en quant als rols tradicionals del gènere i la libertat sexual. Això es pot apreciar-ne a la història amorosa de dos dels personatges: Antonia una dona de quaranta anys, virge i sumisa al seu germà Antoni (la víctima), que comença una relació amb el seu veí Damià, que és molt més jove que ella, indicant amb això que l'amor no enté d'edats. També, es retracta la societat nocturna del moment, l'atmòsfera de la nit, els bars, la prostitució i demés, amb un toc oscur que preten treure el costat més negre de la nostra societat, al torn que plasma el costat més humà de les persones que moren pels carrers i les vides dels quals passen sense importància.
En general, el llibre està escrit en un llenguatge bastant sencill i accessible per a tots nosaltres, encara que la dificultat més gran de l'obra és que alterna dues històries: per una banda la vida de Bella, i per altre costat la de Antonia, que a un primer moment pareixen independents l'una de l'altra; no obstant això, a mesura que la trama avança es van creuant les dos, fins al punt de esbrinar que les dues dones ja es coneixien.
M'alegra molt haver triat aquest llibre, ja que amb aquesta obra se m'ha despertat una altra vegada l'interès per la lectura, a més d'experimentar amb gèneres literaris totalment desconeguts per a mi, i sobretot per recordar.me que la lectura et pot abrir moltes portes, i fer-te oblidar per unes hores de les preocupacions.
Altre dels aspectes que m'agradaria destacar és què Montero empra la tècnica del bolero per a construir la seva obra, ja que tota la història pareix treta d'aquest gènere musical, que canta amors impossibles o prohibits. Inclús al títol apareix aquest toc, ja que la frase "te trataré como a una reina" forma part d'un bolero que composa Poco (un amic de Bella de qui ella està enamorada) a Vanesa (una jove de 18 anys, que va al bar on treballa Bella).

L'ASSIGNATURA D'ANGLÉS

Bon dia a tots a i a totes, hui l'entrada que vaig a fer serà un tant distinta a les anteriors, ja que estarà més orientada cap als alumnes del grau de mestre en educació primària. Dons bé, i què tema anem a tractar? Avui parlarem d'una de les assignatures obligatòries que han de cursar tots els estudiants per a mestres, tant pertanyen a l'educació infantil com a primària.

En primer lloc, cal destacar que l'idioma de l'anglés és un dels més importants a l'actualitat i saber parar-lo pot obrir-te moltes portes laboralment però, és necessària tota aquesta brusquetat amb la que se està portant a terme?

Per exemple, novament s'ha acordat que tots els futurs mestres per a poder obtindre el títol oficial han d'haver obtingut el títol oficial B1 d'anglés. Aleshores, han decidit, això sí, per a la Universitat de València a soles que els alumnes cursen aquesta assignatura al priemr curs. Més en concret, es pot assenyalar que l'assignatura d'anglés per a mestres está dividida en tres parts: gramàtica, didàctica i un exàmen tipo test amb l'ordinador (PET).

Des de la meva experiència puc dir que al llarg d'aquest quatrimestre hem adquirit molts coneiximents sobre cóm donar classe en anglés, dinàmiques de grup, i hem reforçat i repasat tota la gramàtica que hem donat des de que vàrem començar l'educació secundària. Però, i eixe famós exàmen titpo test d'ordinador? Donc bé, a soles l'hem practicat durant dos dies, dos patètics dies. Està molt bé que hagem practicat unitats didàctiques, listenings, writtings, però pense jo: si per a aprovar aquesta assignatura es menester aprovar-ne l'exàmen online, no hauria sigut més profitòs practicar-lo des de que va començar la segona meitat del curs?

Clar que sí, encara que resulta molt més profitòs que suspengam l'assignatura i així tinguem que matricular-nos obligatoriament a l'any següent, i com no, pagant l'equivalent a les segones matrícules. Al seu torn, ací no acaba tot ja que resultat un tant injust que a soles tingam que superar aquest requisit a la nostra universitat. Per exemple, a la universitat de Castellò no tenen que superar l'examen del PET, a soles, aprovar-ne l'assignatura i obtindre el títol oficial de l'Escola d'Idiomes al llarg dels quatre anys del grau.

En conclusió, m'agradaria assenyalar-ne que considere que hi han moltes cosses que no estan ben entructurades ni organitzades, a més que s'està tractant a l'educaicó com si fora un ninot manejat pels cordalls de la política. Educació pública? Permetau que em riga, ja que el que tenim a l'actualitat és de tot mény educació que gaudisca del dret de cridar-se pública.