Aquesta entrada va dirigida tant per a estudiants per a mestres com per a altres tipus d'estudiants. Ja que, es menester saber fer-ne dissertacions orals de llibres de lectura. A altres països com Anglaterra tots els estudiants estan acostumats a fer-ne aquestes activitats dia tras dia, encara que ací a Espanya no siga tant comú aquesta pràctica. Per aixó, vull compartir amb tots vosaltres un model de dissertació d'un llibre que vaig llegir.
El llibre del què vaig a parlar-vos s'anomena "Te trataré como a una reina" de Rosa Montero. En primer lloc assenyalaré que vaig triar aquest llibre per diverses raons: la primera d'elles va ser per la seva extensió breu ja que, hui dia, no em considere un aficionat a la lectura; però també en segon lloc, perque el títol d'aquesta novel·la em va transmitir que aquesta obra seria un tant especial, es a dir, que no es tractaria de la típica obra de gènere rosa, a la que, una senyoreta s'enamora d'un galant, i els dos viuen una història d'amor impossible.
En efecte, no m'equivocava, aquest llibre va molt més enllà, ja que, a més de les relacions amoroses, tot el llibre té un poquet de novel·la negra i de ficció criminal. De tal forma que la trama comença amb la noticia de l'assassinat d'un dels personatges, a més des del principi tenim clar que Bella la protagonista és l'assassina; no obstant aixó, fins al final de l'obra no coneguem els seus motius. Aquesta és una de les raons per les quals el llibre em va agradar i no podia deixar de llegir-lo, volia saver que havia motivat a la protagonista a provocar-ne eixe atentat.
La història astà ambientada a la dècada dels anys 80 i inclou un testimoni de la problemàtica social i vital que contextualitza els anys de la transició, així com es pot apreciar-ne una liberació creixent de les actituts social, en quant als rols tradicionals del gènere i la libertat sexual. Això es pot apreciar-ne a la història amorosa de dos dels personatges: Antonia una dona de quaranta anys, virge i sumisa al seu germà Antoni (la víctima), que comença una relació amb el seu veí Damià, que és molt més jove que ella, indicant amb això que l'amor no enté d'edats. També, es retracta la societat nocturna del moment, l'atmòsfera de la nit, els bars, la prostitució i demés, amb un toc oscur que preten treure el costat més negre de la nostra societat, al torn que plasma el costat més humà de les persones que moren pels carrers i les vides dels quals passen sense importància.
En general, el llibre està escrit en un llenguatge bastant sencill i accessible per a tots nosaltres, encara que la dificultat més gran de l'obra és que alterna dues històries: per una banda la vida de Bella, i per altre costat la de Antonia, que a un primer moment pareixen independents l'una de l'altra; no obstant això, a mesura que la trama avança es van creuant les dos, fins al punt de esbrinar que les dues dones ja es coneixien.
M'alegra molt haver triat aquest llibre, ja que amb aquesta obra se m'ha despertat una altra vegada l'interès per la lectura, a més d'experimentar amb gèneres literaris totalment desconeguts per a mi, i sobretot per recordar.me que la lectura et pot abrir moltes portes, i fer-te oblidar per unes hores de les preocupacions.
Altre dels aspectes que m'agradaria destacar és què Montero empra la tècnica del bolero per a construir la seva obra, ja que tota la història pareix treta d'aquest gènere musical, que canta amors impossibles o prohibits. Inclús al títol apareix aquest toc, ja que la frase "te trataré como a una reina" forma part d'un bolero que composa Poco (un amic de Bella de qui ella està enamorada) a Vanesa (una jove de 18 anys, que va al bar on treballa Bella).
